1. He fet un tomb definitiu en la meva relació amb la música. A principis de 2025, gràcies a diverses persones de Mastodon, vaig descobrir ListenBrainz i MusicBrainz . Vaig importar tot el meu historial de reproduccions i hi vaig connectar el meu reproductor. També vaig etiquetar i classificar correctament tota la meva biblioteca musical. A més de comprar CD en físic (perquè, com diu en VITIMan, el CD és el futur) i àlbums en digital, he començat a compartir tota la meva música a través de Soulseek , on em trobareu amb l’usuari «SkyHunter». I del que em sento més orgullós: he tancat el meu compte de Spotify, que ja no necessito per a res!

2. He recuperat volum de feina de traducció. Durant els darrers anys s’havia reduït la feina que faig com a traductor autònom. Tot i que una part era a causa de fer hores de professor associat a la universitat, també havia notat una baixada de feina, possiblement per culpa de la «IA». Tot i que podria anar millor, enguany he notat cert canvi i he tingut més ingressos per traduccions. Esperem que es mantingui aquesta situació!

3. Hem presentat oficialment el diccionari anglès-català de Softcatalà després de 3 anys de feina. A principis de 2022, a Softcatalà vam detectar una mancança important en recursos en llengua catalana: faltava un diccionari bilingüe anglès-català modern, fiable i actualitzat. Com que sempre ens sobra temps (hahaha, no), vam decidir fer un diccionari nou amb llicència lliure recopilant dades de diccionaris existents amb llicència compatible. Ha estat un camí intens, però finalment hem presentat aquest 2025 el diccionari i ha tingut molt bona rebuda entre el públic. Només ens queda que el conegui més gent perquè sigui realment útil, ja que ara té molt poques visites. Si us agrada, feu-ne difusió, si us plau! I si hi trobeu cap error o possible millora, no dubteu a avisar-nos per a seguir millorant el diccionari.

4. He visitat per primera vegada un camp de concentració nazi. Al febrer vaig fer un viatge en família a Berlín. És una ciutat que ja havia visitat en el passat, però el meu pare tenia moltes ganes de visitar-la perquè hi havia estat abans de la caiguda del mur, i és una ciutat amb un munt de racons interessants. Vam decidir anar-hi i part del viatge va ser fer una visita guiada al camp de concentració de Sachsenhausen , a Oranienburg, al nord de Berlín. La visita no em va deixar indiferent i anar-hi en ple hivern, amb tot nevat i temperatures sota zero, va fer que fos encara més impactant. Si no heu estat mai en un camp de concentració, aneu-hi mostrant el respecte que mereix un espai així. És una experiència molt dura, però és més necessari que mai mantenir viu el record perquè no es repeteixi (i és necessari conèixer la història real, no la que veiem alterada en certes obres literàries i cinematogràfiques de ficció).

5. He seguit exercint la sobirania tecnològica i he reduït l’ús de serveis webs a favor de serveis allotjats en el meu servidor personal. Ja fa anys que allotjo serveis web personals, primer en un VPS i més recentment en un servidor a casa , i estic molt content. Enguany m’he animat i he ampliat els serveis: he utilitzat més intensament Forgejo , he creat un servidor de Navidrome amb la meva biblioteca musical i he obert aquest blog, entre altres coses. També ha fet un any el servidor personal de Mastodon sense cap contratemps, ha estat un èxit!

6. M’he comprat un cotxe! Fa temps que la meva parella i jo ens plantegem la possibilitat de viure fora de Barcelona, tot i que tots sabem com de malament està el mercat de l’habitatge ara mateix i de moment no hi ha hagut sort. En 10 anys amb carnet de conduir no he tingut la necessitat de tenir un cotxe propi i la idea era fer el pas coincidint amb la mudança, però he trobat un cotxe elèctric (Renault Zoe) de segona mà a bon preu, gràcies a la gent de Som Mobilitat , i ha estat el moment. Fins ara estic molt content amb la compra i ha servit per a fer alguna escapadeta. Ja us en parlaré en una entrada específica al blog.

7. He fet una ponència a la Universitat d’Alacant en una jornada sobre IA. En Robert Escolano, del Servei de llengües de la UA (i membre de Softcatalà) em va convidar a parlar en una jornada sobre IA aplicada a la llengua i la traducció sobre com enfoquem aquesta qüestió a Softcatalà. Si coneixeu un mínim de Softcatalà sabreu que fa més de dues dècades que desenvolupem eines que entren en la definició tradicional acadèmica d’«IA», com el corrector o el traductor automàtic. Recentment també hem dedicat esforços a crear eines basades en aprenentatge automàtic, una tasca que no ha estat fàcil com a activistes de la llengua i del programari lliure. Doncs bé, a la ponència vaig parlar d’això, però, evidentment, quan pensem en «IA» actualment ens venen al cap uns productes de certes empreses als quals personalment m’oposo i no trobo utilitat; malgrat això, calia esmentar-los. No podia parlar-ne com si res i vaig decidir deixar-ho tot ben clar: primer, definint tots els conceptes clarament per a eliminar dubtes, i segon, tractant els problemes/conseqüències/implicacions que comporten el desenvolupament i l’ús d’aquests productes. Era la primera vegada que adoptava una postura clarament crítica públicament i no tenia gaire confiança en mi mateix, però va tenir molt bona rebuda entre el públic i la presentació va lligar molt bé amb la ponència que va venir després. Crec que ha estat la primera vegada que he sentit que parlava còmodament i sense embuts, que podia ser jo mateix, i també m’ha alegrat molt rebre després felicitacions per part del públic per haver posat certs temes sobre la taula. És de les poques vegades que m’he sentit «reconegut» i se’m fa molt estrany. Estic encantat de conèixer a través de Mastodon a gent que lluita per la dignitat (a molts nivells) davant de la «IA» actual i de sentir que no soc l’únic que neda contra corrent.

8. He desvirtualitzat en VITIMan . Ens coneixem de ja fa uns anys, de quan emetia jocs de trens i música per Twitch en època pandèmica i postpandèmica, i des de llavors ens hem seguit per Mastodon. A l’estiu vam fer un cafè aprofitant una visita a Barcelona i a la tardor, aprofitant que vaig baixar a Alacant per a fer una conferència, em va convidar a Múrcia. A més de ser un guia excel·lent, és millor persona i conèixer-lo m’ha fet molt feliç. Seguiu-lo a Mastodon , que el que fa és molt interessant! Sempre té coses friquis a explicar ;)

9. S’ha publicat No Vacancy Tonight ! Tot i que no és un projecte meu, sinó de la meva parella, he estat molts anys veient com avançava el projecte i patint per si no sortia bé. Al final, la veritat és que ha sortit molt bé; he tingut el plaer d’implicar-me en la part lingüística del joc (que està en català des del primer dia), ha tingut bona rebuda i fins i tot n’han parlat a TV3 perquè, de casualitat, ha resultat ser oficialment el videojoc número 300 en català. Al novembre vam muntar parada al SAGA per a fer promoció del joc i ens ho vam passar molt bé. No sé quins projectes vindran en el futur, però amb aquest ha valgut la pena el patiment només de veure gent passant-s’ho bé jugant. Ara només queda que es vengui més!

10. El Metro de Barcelona ha fet 100 anys! Un aniversari així no té lloc cada dia i exigeix una celebració a l’altura de les circumstàncies. A Barcelona anem moooolt endarrerits en comparació amb altres ciutats pel que fa a història del patrimoni industrial i dels transports; malgrat tot, hem pogut gaudir d’algunes activitats inèdites fins ara que han agradat molt al públic i que espero que serveixin per a fer les coses millor els pròxims 100 anys. Vaig poder visitar (i provar!) els simuladors de formació del metro a la plaça de Catalunya i l’exposició de trens històrics. És una llàstima que hagi estat una exposició estàtica (més quan alguns realment fa molt poc que estaven en condicions de circular), però bé, com a mínim hem tingut això.

Espero que el 2026 porti també moltes experiències i records que pugui compartir amb vosaltres aquí, en aquesta casa digital. Us desitjo molta salut i un bon any nou!

Des de fa uns anys, l’Agus, la meva parella, ha dedicat el seu temps lliure a un projecte personal: No Vacancy Tonight . Va començar com un TFG, després va ser un TFM, i des de setembre de 2025 ja és un videojoc publicat a Steam. I de què tracta? Doncs és un videojoc en primera persona de misteri amb tocs de terror, en què despertes en un motel mig abandonat i has d’investigar i resoldre trencaclosques per a esbrinar què ha passat. Heu fet alguna vegada un escape room? En cas que sí, la mecànica del joc us resultarà molt familiar. La història s’explica a través de notes i pistes i a poc a poc es van unint les peces que permeten entendre què ha passat al motel. A l’hora de publicar el joc ha fet servir el nom «Momiji Games», en honor al nom japonès de les fulles d’auró i a la similitud amb el nom del nostre gat, el Momo.

Tirar endavant un projecte individual així a banda de la feina principal no és una tasca fàcil, i menys encara quan s’allarga tant de temps, per la qual cosa ha tingut el meu suport emocional des del principi. Però com a traductor especialitzat en localització no em podia quedar amb els braços plegats, només com a espectador, i m’he implicat en la part lingüística del videojoc. Així, el videojoc ha estat publicat des del primer dia íntegrament en català, a més d’anglès, castellà i rus. No podia ser d’una altra manera.

Evidentment, en un món on cada dia es publiquen desenes de videojocs, no n’hi ha prou amb pitjar el botó de publicar i esperar que tothom conegui, pagui i jugui al teu joc. Cal fer tanta o més feina de promoció que de desenvolupament, ja sigui a través d’Internet (xarxes socials) com en persona (fires). La recta final de desenvolupament durant l’estiu i la por d’enfrontar-nos a un esdeveniment de diversos dies de cara al públic va fer que descartéssim el BCN Game Fest, tot i que hi vam anar com a assistents. Un cop publicat el joc, més relaxats, ja sí que vam prendre la decisió de muntar parada al SAGA i que ens era igual, que passés el que hagués de passar!

Preparació i muntatge

Participar en un saló com a expositor no és anar-hi i ja està: tens un espai que cal ordenar i decorar per a mostrar el teu producte, que sigui atractiu i la gent s’hi aturi. Als salons de videojocs, el més normal és disposar d’una demo perquè els assistents hi puguin jugar. En el nostre cas, vam decidir posar el següent:

• Monitor amb el tràiler del joc en bucle
• Dos ordinadors amb la demo del joc
• Dos pòsters del joc, un prou gran per a fer-lo servir de photocall
• Un ninot de cartró a mida real d’un personatge del joc (perquè la gent s’hi fes fotos)
• Una pissarra per a anunciar un sorteig de claus de Steam
• Targetes de visita

L’organització del saló va posar dues taules i tres cadires i nosaltres la resta (incloent-hi tres cadires més). Excepte els ordinadors i el monitor, que ja els teníem, ho vam comprar tot. Per al tràiler del joc vam fer servir una Raspberry Pi amb un sistema operatiu dissenyat únicament per a reproduir vídeos en bucle (i va aguantar els tres dies). El ninot era massa car i el vam acabar imprimint en tela i enganxant en un cartró retallat, i així vam estalviar diners (a costa de fer manualitats). Dijous 27 al vespre, de camí cap a la Farga per a muntar la parada, ens vam aturar per a comprar un maniquí a bon preu per Wallapop. Al joc, els maniquins són un element recurrent d’inquietud/por, o sigui que quedaria perfecte. Vam descarregar-ho tot, vam fer el muntatge i va quedar tot llest per a divendres al matí.

Per cert, vaig fer una foto de les màquines d’arcade musicals que va portar la gent d’Arcade.cat , encara sense engegar (diumenge em vaig poder escapar una estona a jugar al Dance Dance Revolution i al Taiko no Tatsujin).

Divendres frenètic, cap de setmana tranquil

Divendres al matí estàvem nerviosíssims. Era la primera vegada en un saló com a expositors, i havíem d’afrontar una jornada de ni més ni menys que 10 hores. A les 10 del matí, es van obrir les portes i la Farga es va omplir. Poca estona després s’anunciava que les entrades de divendres s’havien esgotat. I és que divendres és el dia més intens: venen de visita nens i adolescents amb l’escola o l’institut i és un no parar. Sort que una amiga nostra, la Marisol , que és actriu i treballa amb adolescents, va venir a donar un cop de mà! Es va disfressar de recepcionista i va fer el paper de segrestada al soterrani del motel, i amb això vam tenir la parada plena tot el matí. La gent i les parades veïnes van quedar encantats. A l’hora de dinar ja ens vam quedar l’Agus i jo sols, però la gent se’n va anar a dinar i a la tarda va estar tot més tranquil i ho vam poder gestionar.

Divendres a la tarda ja havíem perdut la por inicial, però al llarg del cap de setmana els sentiments van anar evolucionant cap a pau i felicitat. I és que, sense esperar-nos-ho, vam descobrir el que considero que ha estat el millor de l’experiència: un munt de gent meravellosa, carregada d’amor i amb ganes de repartir-lo. No parlo del públic, que el cap de setmana va baixar, sinó d’expositors; gent com nosaltres, en general desenvolupadors sols, parelles o grups petits, amb els seus projectes personals. Quan muntàvem la parada ja vam tenir contacte amb alguns i vam veure el bon ambient, però el cap de setmana ens ho va acabar de confirmar i va ser meravellós. Vam tenir la sensació d’estar en una bombolleta al marge de la vida real™ i de poder ser nosaltres mateixos, i ens vam sentir amb la millor companyia possible. El fet que el saló estigui centrat en els videojocs en català crec que és una de les causes, perquè som una comunitat més petitona, tenim més coses en comú i això facilita que ens entenguem.

M’hauria encantat poder jugar a tots els jocs que hi havia al saló, però no vaig tenir temps de provar-los tots ni de parlar amb tothom (per temps i perquè no soc gaire llançat socialment, més aviat al contrari). Us deixo una llista de jocs perquè hi doneu una ullada:

• Brunyols , de Vermutet Games : joc de festa social en línia d’ambientació catalana
• MeCatVR , de PAFI Games: joc de realitat virtual en què ets el gat d’una bruixa
• BeeTheBest , de Croissant Cat Games : joc multijugador de sabotatge i preguntes sobre abelles
• Kholin Echo , d’Insert Disk: roguelike ambientat a l’espai
• Is This Seat Taken?, de Poti Poti Studio : joc de trencaclosques en què cal col·locar personatges una mica perepunyetes

A banda i banda de la nostra parada hi havia Vermutet Games i MeCatVR, i davant teníem algunes parades de centres de formació. Va ser realment una sort tenir-los tan a prop i poder gaudir de tan bona companyia! No perdrem el contacte i segur que quedarem abans per a xerrar d’això que ens apassiona tant: els videojocs! Ens emportem a casa una molt bona experiència i esperem repetir com a expositors l’any vinent. Hi ha molt camí per recórrer en els videojocs en català i és un luxe tenir de companys de viatge a gent tan meravellosa com la que vam conèixer al SAGA.

PD: Per cert, a les parades del saló es repartien unes fantàstiques cartes col·leccionables com a agraïment per jugar al seu joc. No les tinc totes, però sí unes quantes. Mireu!

Fa uns anys, cap al 2018, vaig descobrir un pòdcast anomenat Autodefensa informàtica , de la bona gent de Radio Almaina. Va ser dels primers pòdcasts que escoltava, i va suposar un punt d’inflexió en la meva percepció de la tecnologia, especialment del que anomenem «núvol». Fins llavors, tot i tenir Linux a l’ordinador, depenia de molts serveis privatius en línia. Sentir aquelles converses amb idees tan «radicals» i friquis (així ho vaig percebre en un inici) em va generar inquietuds i em va fer veure que no havia de resignar-me davant de certs problemes, sinó que hi ha camins alternatius. Feia també poc temps que havia entrat a Softcatalà i el tancament de llocs web pel referèndum de l'1 d’octubre de 2017 era molt recent. En definitiva, que a la base d’usuari habitual del programari lliure, curiositat, coneixements tècnics mitjans s’hi va sumar una conjuntura que va fer que alguna cosa dins meu fes clic.

Disposat a provar coses, sense experiència prèvia administrant un servidor i molt menys fent-ho tot des del terminal, vaig descobrir l’existència dels VPS (servidors privats virtuals) i m’hi vaig llançar. Per un preu assequible (uns 60€ l’any o alguna cosa així) tenia una màquina poc potent però suficient per a fer proves. Vaig instal·lar Nextcloud i així vaig tenir un lloc on allotjar alguns fitxers en un «núvol privat», lluny de les mirades de Google i Microsoft. A mesura que vaig guanyar experiència, vaig anar sumant serveis (un parell de llocs web, l’accés extern al Home Assistant que tinc instal·lat en una Raspberry Pi a casa i alguna cosa més) i millorant el maquinari del VPS.

Fem fast forward fins al gener de 2024. Estic més que acostumat i a gust amb l’ús i l’administració d’un servidor privat per a les meves coses, però hi ha alguns aspectes que no m’agraden:

1. Les opcions de millora del maquinari assignat al VPS són limitades i poc personalitzables.
2. Em ve de gust tenir nous serveis (començo a pensar en Mastodon, per exemple), però els recursos estan al límit i les millores són massa cares.
3. Les dades les administro jo, però s’emmagatzemen a l’estranger i fora del meu control.
4. El cost s’ha disparat sense que les característiques del VPS hagin millorat en la mateixa proporció (més de 120€ l’any 2023).

Arribat a aquest punt, em ronda pel cap una possible solució: i si munto un servidor a casa? Potser puc trobar una màquina que no suposi una inversió inicial excessiva i que pugui amortitzar ràpidament…

Infraestructura

Servidor

Després de cercar, vaig decantar-me per fer servir un Mini PC com a servidor. Són dispositius compactes, amb un consum elèctric semblant al d’un portàtil, que no es poden personalitzar a fons però normalment permeten configurar la RAM i l’emmagatzematge. Vaig trobar un ASUS PN50 seminou, que algú havia retornat sense fer servir, per 250€. Sumant-li 16 GB de RAM i un SSD de 256 GB, per poc més de 300€ tenia un servidor. Comparat amb els 120€ l’any (com a mínim!) del VPS, en tres anys s’amortitza el cost inicial de la màquina. I amb més potència i espai d’emmagatzematge!

El funcionament del servidor no té gaire misteri. Té instal·lat Debian i tots els serveis s’executen amb l’ajuda de Docker Compose. Tinc un sistema de còpies de seguretat basat en Duplicati que faig servir des del VPS i que m’ha salvat la vida un parell de vegades.

Ara bé, amb un servidor en una xarxa domèstica, tenint en compte que també connectem els nostres dispositius personals, necessitem una mica de protecció. I en el meu cas vaig necessitar un altre aparell…

Router

Els routers que instal·len les operadores destaquen sobretot per les restriccions. Són aparells que pertanyen a l’empresa, no al client, i solen ser models que potser assoleixen la velocitat màxima contractada, però que no permeten gaire personalització.

Per sort, podem fer servir un aparell propi si estem disposats a fer una petita inversió (perquè un router bo no és barat). En el meu cas, vaig trobar el Banana Pi R3 , que funciona amb OpenWRT , un sistema operatiu lliure basat en Linux per a dispositius integrats, principalment routers. Vaig aconseguir-lo per Aliexpress per uns 150€ amb una carcassa metàl·lica i antenes Wi-Fi. No és ni molt menys dels millors aparells que hi ha, però té una bona relació qualitat-preu; gairebé arriba a la velocitat que tinc contractada (1Gb simètric) i m’ha permès muntar una xarxa domèstica avançada:

• Divisió en subxarxes i control amb tallafocs: si connectem diversos dispositius a una mateixa xarxa, el més normal és que es puguin veure i comunicar entre si. Això no sempre és bo: volem que el mòbil d’un convidat a casa pugui accedir al nostre ordinador? O que un servidor obert al públic, potencialment hackejable, tingui accés al nostre sistema de domòtica? Les subxarxes permeten configurar això fàcilment. Jo tinc tres subxarxes principals: una xarxa general/genèrica, una xarxa només per a dispositius domòtics (llums, càmera, etc.) i una xarxa exclusiva per al servidor. El tallafoc restringeix les connexions entre xarxes, amb algunes excepcions.
• Sistema d’actualització del DNS dinàmic: en xarxes domèstiques és habitual que la IP pública canviï periòdicament. Si tenim un servidor, hem de mantenir els registres DNS del domini actualitzats, o perdem l’accés al servidor des de fora de la xarxa local (i no tindrem visites). En el meu cas, canvia cada pocs dies, de vegades cada poques hores.
• VPN privat per a accedir a la xarxa local: sovint interessa restringir certs dispositius o serveis a la xarxa local, però de vegades hi volem accedir des de fora. Que el router en si faci de servidor de VPN facilita molt les coses. Jo ho faig servir, per exemple, per a accedir a Home Assistant (domòtica) quan soc fora de casa.

Un cop configurat el router, no s’ha de fer gaire. Només convé mantenir-lo al dia amb les actualitzacions més recents (la qual cosa és fàcil i no sol donar problemes).

Quan acabes dedicant un diumenge sencer a actualitzacions…

Mantenir tot això no és complicat un cop està tot muntat; si no s’han d’ampliar els serveis, és qüestió de tenir-ho tot al dia. Ara bé, sempre poden passar imprevistos, com el que vaig tenir fa uns dies.

Fa uns mesos que va sortir la versió 24.10 d’OpenWRT i calia actualitzar el router. Com que a casa som dos que teletreballem i poden haver-hi imprevistos, havia anat endarrerint l’actualització. Quan vaig trobar un moment per a fer-la, vaig adonar-me que l’actualització no es podia fer automàticament, perquè havia canviat l’esquema de particions i calia esborrar la configuració. O sigui que vaig tornar a endarrerir l’actualització fins a un diumenge al matí.

OpenWRT, a la pàgina d’actualitzacions, ofereix una opció per a fer una còpia de seguretat de la configuració. Vaig fer-la i la vaig desar a l’ordinador. Llavors vaig provar d’actualitzar el router des de la mateixa pàgina d’actualització, marcant l’opció d’esborrar l’actualització. Passen uns minuts, tot sembla anar bé, el router es reinicia… i ja no arrenca més. 😱

«No passa res! Provem de reinstal·lar-ho». Vaig agafar una microSD, vaig enregistrar-hi OpenWRT i vaig instal·lar-lo al router. Tot bé, ja torna a funcionar amb la configuració de fàbrica. Restauro la còpia de seguretat de la configuració i ja torno a tenir en marxa les subxarxes i tota la pesca (o això pensava).

Content i motivat amb l’actualització del router, pensant en un disc dur que tenia en un calaix d’un portàtil antic, se’m va acudir una idea: «I si instal·lo el disc dur al servidor i així tinc més espai per als volums de Docker? Va, som-hi!» Aturo el servidor, hi instal·lo el disc dur i l’engego de nou per a fer la còpia de dades. Semblava que la cosa s’allargaria més de mitja hora, o sigui que ho vaig deixar fent.

Quan va acabar la còpia, sense errors, vaig donar per fet que tot havia anat com esperava i vaig aixecar de nou tots els serveis. Entro a Mastodon: error intern del servidor. Entro al blog: error intern del servidor. «Ui, que estrany. Sembla que falla el proxy». Vaig entrar a la pàgina de configuració i estava tot de fàbrica, sense subdominis personalitzats. QUÈ!?

«No passa res, Marc, deu ser senzill de resoldre». Sí, senzillíssim, al final em va suposar tota una tarda de recerca. I havia estat una tonteria: quan havia copiat les dades amb rsync, havien anat a parar a una subcarpeta i Docker no llegia els volums correctament. Solucionat això, tot tornava a funcionar.

Abans d’anar-me’n a dormir, vaig entrar a Mastodon i em va sorprendre no veure cap publicació nova des del migdia (abans d’iniciar la còpia del servidor). El món estava molt tranquil aquell diumenge? Estrany… Mirant els registres de Docker, vaig veure uns errors molt estranys amb la meva adreça de correu. Vaig revisar el fitxer compose.yml… i per alguna raó havia enganxat sense voler l’adreça al mig de la configuració de Sidekiq, un dels components de Mastodon. Aquest component s’encarrega de processar les tasques en segon pla (rebre i enviar publicacions, baixada de multimèdia, etc.) i, com que no acabava d’arrencar, no veia novetats. Un cop esmenada la configuració, em van arribar un parell de publicacions noves a la cronologia de Mastodon i ho vaig donar per resolt. «Quin dia més llarg, però ja ho tinc tot al dia!»

… i dilluns encara no has acabat

L’endemà al matí, mentre esmorzava, vaig entrar a veure les novetats a Mastodon. Excepte que… no n’hi havia. Res després del parell de publicacions rebudes abans d’anar-me’n al llit. Podria ser que, després d’haver estat tantes hores desconnectat, hagués acabat «desfederat»? S’havia trencat alguna cosa al servidor en copiar les dades?

La resposta, curiosament, no tenia res a veure amb el servidor, sinó amb el router. Vaig restaurar la còpia de seguretat de la configuració, sí, però ja està. I certes funcions del router, com el DNS dinàmic, depenen de paquets addicionals que no s’inclouen a la còpia de seguretat . La configuració s’havia restaurat, però no tot el programari que la feia servir. En definitiva: que el domini ja no apuntava cap al servidor i «de cara a la galeria» no tenia connexió.

Un cop reinstal·lats els paquets, ja va quedar tot resolt i van arribar les publicacions noves de Mastodon en tromba.

De tota experiència s’aprèn

El que podria haver estat una hora va allargar-se un dia sencer, però m’ha servit per a tenir en compte en el futur alguns detalls útils que resumeixo (per a mi i per a qui li puguin servir):

• Si s’actualitza OpenWRT, per defecte no es reinstal·len els paquets instal·lats manualment, però hi ha maneres de conservar-los .
• Si OpenWRT no arrenca, no passa res; hi ha maneres de recuperar el router .
• Si es copien dades amb rsync o similars, cal revisar sempre que el camí de destinació sigui correcte i que no es creïn subcarpetes inesperades.
• Compte en copiar i enganxar text, especialment en fitxers de configuració; afegir o treure parts sense voler pot generar problemes evidents i no tan evidents.
• Amb un servidor obert a l’Internet públic, potser no sobra tenir algun sistema per a comprovar la connexió periòdicament (a mi m’hauria anat bé per a detectar el problema, ho he d’investigar).

I, per acabar, no està de més recordar: sempre cal tenir còpies de seguretat. No m’han calgut aquesta vegada, però a la vida passen coses i no se sap mai. Més val que en sobri que no que en falti.

Avui és la primera vegada que publico en un blog. Fins ara, no havia tingut mai un blog personal. M’agrada llegir blogs d’altres persones (que en algun moment us recomanaré), però no he tingut mai la necessitat d’escriure públicament i compartir coses en aquest format.

Potser és que em faig gran i això és la famosa crisi dels 30, o senzillament és que m’he cansat d’absorbir i ara he de compartir; la qüestió és que sento que tinc ganes d’explicar coses i les publicacions de Mastodon se’m fan curtes i efímeres. Ja vaig començar a escriure un diari personal en paper fa unes setmanes per a canalitzar sentiments i experiències que pugui recuperar en el futur i ara ha arribat el moment de tenir un espai públic on escriure sobre temes que m’agraden i vull difondre.

Quins temes trobareu aquí? La veritat és que una mica de tot el que em fa ser com soc: tecnologia, llengua, videojocs, programari lliure, trens (no es parla mai prou de trens!), traducció i qualsevol curiositat que trobi pel camí. Sento molta curiositat pel món en general i tinc tendència a caure en pous sense fi quan descobreixo temes fascinants. No em digueu que no us he avisat… 😉

Tècnicament, el blog està fet amb Hugo , un generador de llocs web estàtics que vaig descobrir de casualitat durant el màster i que permet publicar molt fàcilment sense tota la càrrega tècnica d’un gestor de continguts. És ràpid, eficient i fàcil de mantenir. No m’he matat gaire a l’hora de triar el tema, PaperMod ; ja el fan servir molts blogs però és senzill i bonic i és tot el que necessito. Si me’n canso, ja el canviaré per un altre.

Espero que us agradi el que escrigui aquí i que ho compartiu amb amiguis, família o qualsevol persona a qui creieu que li pot agradar. Us podeu subscriure al blog per RSS i així rebreu les noves publicacions al vostre lector quan estiguin disponibles.

A reveure!