Del 28 al 30 de novembre es va celebrar el SAGA (Saló del Gaming) a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Si no el coneixeu, és un saló organitzat per Plataforma per la Llengua dedicat als videojocs en català que s’ha convertit en l’esdeveniment de videojocs més important de l’any per als catalanoparlants (amb el permís del BCN Game Fest , internacional i no centrat en el català).
Des de fa uns anys, l’Agus, la meva parella, ha dedicat el seu temps lliure a un projecte personal: No Vacancy Tonight . Va començar com un TFG, després va ser un TFM, i des de setembre de 2025 ja és un videojoc publicat a Steam. I de què tracta? Doncs és un videojoc en primera persona de misteri amb tocs de terror, en què despertes en un motel mig abandonat i has d’investigar i resoldre trencaclosques per a esbrinar què ha passat. Heu fet alguna vegada un escape room? En cas que sí, la mecànica del joc us resultarà molt familiar. La història s’explica a través de notes i pistes i a poc a poc es van unint les peces que permeten entendre què ha passat al motel. A l’hora de publicar el joc ha fet servir el nom «Momiji Games», en honor al nom japonès de les fulles d’auró i a la similitud amb el nom del nostre gat, el Momo.
Tirar endavant un projecte individual així a banda de la feina principal no és una tasca fàcil, i menys encara quan s’allarga tant de temps, per la qual cosa ha tingut el meu suport emocional des del principi. Però com a traductor especialitzat en localització no em podia quedar amb els braços plegats, només com a espectador, i m’he implicat en la part lingüística del videojoc. Així, el videojoc ha estat publicat des del primer dia íntegrament en català, a més d’anglès, castellà i rus. No podia ser d’una altra manera.
Evidentment, en un món on cada dia es publiquen desenes de videojocs, no n’hi ha prou amb pitjar el botó de publicar i esperar que tothom conegui, pagui i jugui al teu joc. Cal fer tanta o més feina de promoció que de desenvolupament, ja sigui a través d’Internet (xarxes socials) com en persona (fires). La recta final de desenvolupament durant l’estiu i la por d’enfrontar-nos a un esdeveniment de diversos dies de cara al públic va fer que descartéssim el BCN Game Fest, tot i que hi vam anar com a assistents. Un cop publicat el joc, més relaxats, ja sí que vam prendre la decisió de muntar parada al SAGA i que ens era igual, que passés el que hagués de passar!
Preparació i muntatge
Participar en un saló com a expositor no és anar-hi i ja està: tens un espai que cal ordenar i decorar per a mostrar el teu producte, que sigui atractiu i la gent s’hi aturi. Als salons de videojocs, el més normal és disposar d’una demo perquè els assistents hi puguin jugar. En el nostre cas, vam decidir posar el següent:
- Monitor amb el tràiler del joc en bucle
- Dos ordinadors amb la demo del joc
- Dos pòsters del joc, un prou gran per a fer-lo servir de photocall
- Un ninot de cartró a mida real d’un personatge del joc (perquè la gent s’hi fes fotos)
- Una pissarra per a anunciar un sorteig de claus de Steam
- Targetes de visita
L’organització del saló va posar dues taules i tres cadires i nosaltres la resta (incloent-hi tres cadires més). Excepte els ordinadors i el monitor, que ja els teníem, ho vam comprar tot. Per al tràiler del joc vam fer servir una Raspberry Pi amb un sistema operatiu dissenyat únicament per a reproduir vídeos en bucle (i va aguantar els tres dies). El ninot era massa car i el vam acabar imprimint en tela i enganxant en un cartró retallat, i així vam estalviar diners (a costa de fer manualitats). Dijous 27 al vespre, de camí cap a la Farga per a muntar la parada, ens vam aturar per a comprar un maniquí a bon preu per Wallapop. Al joc, els maniquins són un element recurrent d’inquietud/por, o sigui que quedaria perfecte. Vam descarregar-ho tot, vam fer el muntatge i va quedar tot llest per a divendres al matí.
Per cert, vaig fer una foto de les màquines d’arcade musicals que va portar la gent d’Arcade.cat , encara sense engegar (diumenge em vaig poder escapar una estona a jugar al Dance Dance Revolution i al Taiko no Tatsujin).
Divendres frenètic, cap de setmana tranquil
Divendres al matí estàvem nerviosíssims. Era la primera vegada en un saló com a expositors, i havíem d’afrontar una jornada de ni més ni menys que 10 hores. A les 10 del matí, es van obrir les portes i la Farga es va omplir. Poca estona després s’anunciava que les entrades de divendres s’havien esgotat. I és que divendres és el dia més intens: venen de visita nens i adolescents amb l’escola o l’institut i és un no parar. Sort que una amiga nostra, la Marisol , que és actriu i treballa amb adolescents, va venir a donar un cop de mà! Es va disfressar de recepcionista i va fer el paper de segrestada al soterrani del motel, i amb això vam tenir la parada plena tot el matí. La gent i les parades veïnes van quedar encantats. A l’hora de dinar ja ens vam quedar l’Agus i jo sols, però la gent se’n va anar a dinar i a la tarda va estar tot més tranquil i ho vam poder gestionar.
Divendres a la tarda ja havíem perdut la por inicial, però al llarg del cap de setmana els sentiments van anar evolucionant cap a pau i felicitat. I és que, sense esperar-nos-ho, vam descobrir el que considero que ha estat el millor de l’experiència: un munt de gent meravellosa, carregada d’amor i amb ganes de repartir-lo. No parlo del públic, que el cap de setmana va baixar, sinó d’expositors; gent com nosaltres, en general desenvolupadors sols, parelles o grups petits, amb els seus projectes personals. Quan muntàvem la parada ja vam tenir contacte amb alguns i vam veure el bon ambient, però el cap de setmana ens ho va acabar de confirmar i va ser meravellós. Vam tenir la sensació d’estar en una bombolleta al marge de la vida real™ i de poder ser nosaltres mateixos, i ens vam sentir amb la millor companyia possible. El fet que el saló estigui centrat en els videojocs en català crec que és una de les causes, perquè som una comunitat més petitona, tenim més coses en comú i això facilita que ens entenguem.
M’hauria encantat poder jugar a tots els jocs que hi havia al saló, però no vaig tenir temps de provar-los tots ni de parlar amb tothom (per temps i perquè no soc gaire llançat socialment, més aviat al contrari). Us deixo una llista de jocs perquè hi doneu una ullada:
- Brunyols , de Vermutet Games : joc de festa social en línia d’ambientació catalana
- MeCatVR , de PAFI Games: joc de realitat virtual en què ets el gat d’una bruixa
- BeeTheBest , de Croissant Cat Games : joc multijugador de sabotatge i preguntes sobre abelles
- Kholin Echo , d’Insert Disk: roguelike ambientat a l’espai
- Is This Seat Taken?, de Poti Poti Studio : joc de trencaclosques en què cal col·locar personatges una mica perepunyetes
A banda i banda de la nostra parada hi havia Vermutet Games i MeCatVR, i davant teníem algunes parades de centres de formació. Va ser realment una sort tenir-los tan a prop i poder gaudir de tan bona companyia! No perdrem el contacte i segur que quedarem abans per a xerrar d’això que ens apassiona tant: els videojocs! Ens emportem a casa una molt bona experiència i esperem repetir com a expositors l’any vinent. Hi ha molt camí per recórrer en els videojocs en català i és un luxe tenir de companys de viatge a gent tan meravellosa com la que vam conèixer al SAGA.
PD: Per cert, a les parades del saló es repartien unes fantàstiques cartes col·leccionables com a agraïment per jugar al seu joc. No les tinc totes, però sí unes quantes. Mireu!
